Literatura Catalana ETPClot

- Quan apareix la poesía trobadoresca a casa nostra?

- Per que es caracteritzaven els trobadors nobles?

- Anomena els països en els cuals la poesía trobadoresca va arribar.

- Subgèneres de la poesía trobadoresca: explica la Pastorela.

- Per que es va caracteritzar l'obra de Berenguer De Palou?

Tirant lo Blanc

2009-11-05T04:01:00.000-08:00

Tirant lo Blanc: Exercicis

Propostes de lectura: Cavalleria
Text de la cavalleria: Cavaller errant

Cavaller errant és aquell que busca una aventura que li proporcioni fortuna i glòria.

Text de la cavalleria: La Cavalleria

•Com és la cerimònia d'armar un cavaller
Tirant és amat pel poble i el rei d’Anglaterra en les festes que celebren els anglesos per les bodes del rei (que duren un any i un dia). Un exemple evident de l’elogi que rep triant a Anglaterra es l’honor de ser nomenat el primer Cavaller.

•Una definició de cavalleria
És l'art, el deure i l'orgull de seguir els ideals religiosos defensant amb lluites el regne i les dones.

•Una de les virtuts essencials del cavaller: la generositat

•Els vots cavallerescos
Era l’acte que feia un cavaller quan volia demostrar alguna cosa. S’humiliava o es rebaixava ell així cridant l’atenció de la gent per a desprès aconseguir allò que li donaria prestigi. Eren molt freqüents al segle XV.
- Un exemple : Un cavaller polonès va fer el vot de no menjar assegut fins que no hagués lluitat amb els infidels

•Les festes cortesanes
Eren celebracions normalment convocades pel rei en les que es celebraven bodes, tornejos, etc. No sempre se celebrava un motiu alegre,
Per exemple , en el llibre de Tirant lo Blanc, el rei d’Anglaterra convoca una reunió de tots les joves aspirants a cavallers per a celebrar el seu casament.

•Les penyores amoroses
En Tirant lo Blanc podem viure diverses històries d'amor d'alló més divertides i conflictives. Comença amb la primera lluita de Tirant pel fermall de la bella Agnés, després s'enamora de Carmesina encara que la Viuda Reposada li va darrera. La Viuda farà més d'una jugada per tal de que la parella no estigui junta.

•La vinculació de l'ideal cavalleresc amb l'ideal religiós
Els cavallers estan molt lligats a la religió: creuen en Déu i defensan el seu nom, convertint els infidels i matant aquells qui no respetaven el seu Déu. Lo més important pel cavaller era el seu regne, els seus ideals amorosos, la seva gloria i sobretot el seu Déu.

Tòpics i figures retòriques

2009-10-14T23:42:00.000-07:00

1. Indica els tòpics que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.

1. Carpe Diem “comamos hoy y bebamos,
que mañana moriremos.” CALDERÓN DE LA BARCA

2. Carpe Diem "antes que el tiempo airado
cubra de nieve" GARCILASO DE LA VEGA

3. Beatus ille"descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo" FRAY LUIS DE LEÓN

4. Carpe Diem"però curta és la vida" F.HÖLDERLIN

5. Aurea mediocritas"Què tants d’esforços per tan curta vida?" M. COSTA I LLOBERA

6. Beatus ille "Un bell pradell ben ple de belles flors" LORENZO DE MÉDICI

7. Beatus ille A.POPE

9. Ubi Sunt "Que as fet de ta senyera" RUBIÓ I ORS

10.Fugit Irreparabile Tempus "Tot es en và"

11.Descriptio Puellae "Els teus ulls són coloms"

2.Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.

-Poema n1: hiperbàton
-Poema n2: epíteto
-Poema n3: Interrogació retòrica
-Poema n5: Interrogació retòrica
-Poema n6: Anàfora ("Un..")
-Poema n7: Anàfora ("A qui..")
-Poema n8: Hipérbaton ("Anam amb vents contraris navegant")
-Poema n9: Interrogació retòrica ("On són tots els reis?..")
-Poema n11: Anàfora ("Que n'ets de bella...")

Resum de català

2009-10-07T12:26:00.001-07:00

VERS, ESTROFA I POEMA

Un poema és la composició poètica formada per una o diverses estrofes.
- Les estrofes són el conjunt de versos que es relacionen mitjançant la mètrica, el ritme i el sentit.
- El vers és cadascuna de les línies que componen un poema.

Els versos blancs són els que no tenen rima encara que estan subjectes a la mètrica i al ritme i els versos lliures no tenen rima ni regularitat mètrica (llargada variable).

La rima es la repetició parcial o completa de sons a partir de la darrera vocal tònica de cada vers. Pot ser:
- Assonant: solament es repeteixen les vocals.
- Consonant: es repeteixen les vocals i les consonants.

Si en les estrofes de quatre versos hi ha dues rimes, poden ser:
- Rima encadenada (abab)
- Rima creuada (abba)

Les lletres a i b expressen la coincidència de terminacions.

EL RECOMPTE SIL·LÀBIC

Comptar el nombre de síl·labes de casa vers, que es finalitza en l’última síl·laba tònica.

Per a mesurar els versos cal tenir en compte les pauses i les llicències mètriques.

Una pausa interna rep el nom de cesura. La cesura divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

La darrera síl·laba del primer hemistiqui no es compta perquè acaba en paraula plana: fer el recompte sil·làbic com si el primer hemistiqui fos un vers independent del segon hemistiqui.

Per tal d’ajustar els versos,el poeta disposa de les anomenades llicències mètriques,poden adoptar diferents formes: la sinalefa, l’elisió vocàlica, la sinèresi o el hiat.

-Sinalefa: Unió en la mateixa síl·laba de la vocal final d’una paraula i la inicial següent, de manera que es forma un diftong.
-Elisió: Supressió en la pronúncia d’una de les vocals en contacte dins un mateix vers.
-Sinèresi: Unió forçada en una síl·laba mètrica de dues vocals d’una mateixa paraula que no formen diftong.
-Hiat: Pronunciació en síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules contigües.

El ritme:
El ritme és produït, entre altres fenòmens, per la distribució ordenada d’accents o síl·labes tòniques en els versos d’un poema.
Amb aquesta distribució el poeta estableix un paral·lelisme accentual, juntament amb les pauses, és un factor determinat per a la creació del ritme. El metre i la rima són elements importants del ritme.
Un altre fenomen que influeix en el ritme: l’encavalcament, fenomen que té lloc quan la unitat sintàctica i de sentit excedeix el límit del vers.

TIPUS DE VERSOS

- Versos d’art menor: vuit o menys sil·labes (rima representada amb lletres minúscules: a, b…)

- Versos d’art major: nou sil·labes o més (rima representada AMB lletres majúscules: A, B…)

Els principals versos adopten el nom segons el nombre de sil·labes que tenen:

- D’ art menor: monosíl·lab (1 síl·laba), bisíl·lab (2)trisí·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8), octosíl·lab cesurat (4+4).

- D’ art major: enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), decasíl·labs censurats (4+6, 6+4, 5+5), hendecasíl·lab (11) i alexandrí (12 amb cesura 6+6).

L’ESQUEMA MÈTRIC

- Nombre de síl·labes a la dreta de cada vers.
- A la dreta també, s’anota la rima.
- Esquema métric de manera resumida: 7 a , 7 b…

TIPUS D’ESTROFES

Una estrofa està formada per un conjunt de versos, relacionats per el nombre de sil·labes, la rima i el sentit, que formen una unitat.
Amb l’estrofa assenyalem l’escultura externa del poema.
Les estrofes s’anomenen segons el nombre i la mesura dels versos.
Per classificar, ho farem en dos grups:

- Estrofes amb un nombre fixe de versos.
- Estrofes amb un nombre variable de versos.